Llegint entre els comentaris d'una notícia sobre Ingrid Betancourt a Libération, he trobat coses fortes. Novament és als comentaris de les notícies en els mitjans digitals on es troba el suc de l'assumpte i sobretot, el políticament incorrecte. Sempre des del respecte al patiment de la família, hi ha tot un moviment que ha començat a dir que ja està bé de parlar dia sí, dia també, d'emetre la carta d'ella, i després la resposta dels fills, etc. El millor és un que diu, osti, feia dotze hores que no parlaven d'Ingrig Betancourt. Al president Sarko li encanta fer d'estes qüestions qüestions capitals, estos shows on ell acaba sent el mediador i el salvador del món són la seua salsa. Als comentaris també se li retreu al president que esta qüestió no és de sobirania francesa sinó colombiana, ja que no cal oblidar que aquesta dona va ser candidata a les presidencials del 2002 a Colòmbia. Jo no li retrauria a Sarko que actue per arreglar estos casos de segrest, el problema és que quan et mulles d'esta manera acabes sent injust perquè no arribes a tot. Només toques allò mediàtic, que és el que em penso que li interessa. I per sota va fent. Gent, que no us enganyen amb l'estil Sarkozy, fa por.
No comments:
Post a Comment