La cua del microones

Cua del microones de la facultat. Tot i ser un gat vell i un veterà de guerra, no vaig ser prou hàbil com per pensar que les classes acaben a les dos i que per tant a les dos i cinc hi haurà cua. Em poso a la cua, ni conec els que hi ha davant meu ni al darrere, només algun professor que passa amb un entrepà per menjar-se'l al despatx i alguna cara coneguda - altres gats vells. Darrere meu dos xiques, de primeríssim primer (que se n'ha fet de l'estereotip aquell de que tots eren jipis?). La conversa va d'un xic que li agrada a una, i suposadament ella a ell, però ell és molt tímid i quan es creuen pel passadís ell mira els cartells de les acadèmies de repàs al tauló de suro. Però anit, al descans de Ventdelplà, tot i que ella estava en no disponible, van parlar un poquet, però cap dels dos sap com abordar-ho. L'amiga, fidel consellera i experta, li diu que ella face avanços, però li costa molt. Ell es va llançar i la va convidar a anar al concert de Bruce amb sa cosina, però això no és suficient. El meu torn, escalfo els macarrons i au, almenys el meu dinar no farà gust a institut. Els gats vells de quan vam entrar nosaltres pensarien el mateix de les nostres converses a la cua del microones?

Foto de donfernandon.