Comments on El cadafal

Mudances

2008-01-02T09:49:00.000-08:00

Una de les conseqüències de la II Lan Party de Vilafranca: em trasllado cap a Wordpress. Per què? La primera és perquè té més flexibilitat en el disseny i la personalització i la segona perquè potser ja va sent hora de no fer-ho tot dins de Google.

No canviem de nom i tot el contingut del vell cadafal ja està al nou. Això ha sigut com canviar el vell cadafal amb barrots de fusta per un de més nou, de ferro i ben pintadet.

El nou cadafal

Creguts i descreguts

2007-12-25T14:34:00.000-08:00

Seré breu i concís, què hem fet malament per a mereixer la programació nadalenca de les televisions? L'enèssima pel·lícula que prova que Santa Claus existix, fer-nos creure que Abba va ser el gran grup del segle XX que va marcar generacions i generacions i que el que feien era realment molt bo i els reportatges televisius per a dir-nos que cada any són més els que compren el dinar de Nadal a un càtering (i ja són molt anys que ho diuen). Deu ser que són dies on ens volen fer creure encara més coses del que normalment tolerem, i el més trist és que el més increïble és veritat. Dos mostres, el bingo dels Monegros i Carla Bruni amb Sarko.

Aniversaris

2007-12-21T05:38:00.000-08:00

Estos dies de Nadal que vénen em trobaré novament amb eixa situació de voler estar a més d'un lloc a l'hora, però sobretot el dia 29 de desembre. A Vilafranca, en el 2008, entrarem en el 75è aniversari de la plaça de bous, i es farà l'entrada per la porta gran. L'Unió Musical de Vilafranca va enregistrar un disc de pasdobles taurins, els de tota la vida, per a commemorar-ho i el dissabte 29 es farà la presentació. No l'he escoltat encara, però segur que val molt la pena. Per al llibret del compacte vaig escriure un conte que va repasant l'història taurina local. A més a més, eixe dia, els veïns d'Ares estan d'un aniversari, més carregós en anys i més trist com efemèride, els 300 anys de la crema i el saqueig de la vila en la guerra de Succesió. El dia concretament és el 27 de desembre, però la celebració grossa es farà el dissabte, amb conferències, cercavila i concert. Per acabar-ho d'adobar, el 29 també és el dia de la II Lan Party de Vilafranca.

Per cert, ja que estem d'aniversaris, avui n'és un de bo, els 75 anys de les Normes de Castelló, del que els veïns de Benassal se'n poden sentir un poc contents.

Amic invisible

2007-12-20T05:02:00.000-08:00

Estos dies tota tenda viu, tota tenda té el seu consumidor potencial i el seu contexte associat. Les de joguets per subministrar els magatzems de reis, Pares Noels i altres especificitats locals/nacionals, les de menjar no cal ni dir-ho. N'hi ha unes que viuen dels amics invisibles, són les de regals tontos, coses que només amics (invisibles clar) ens poden dur. Perquè són coses que si ens les porta un rei ens quedem un poc xafats, ja que d'un monarca sempre s'espera més. L'utilitat de tot el que es troba allà és reduïda, imants de nevera amb totes les portades dels Rolling? Una tassa amb el Monstruo de las Galletas? Un burro català estil Gaudí? Un capità Haddock en miniatura? Un rascador d'esquena? Però cobreixen una necessitat i d'esta manera jo ara puc dir ben orgullós que tinc un pop verd de quatre potes que fa massatges per vibració. Made in China.

Foto del que hagués preferit, de hcopperman.

Algú m'ha dit

2007-12-18T08:41:00.000-08:00

No podia deixar de comentar la notícia que sacseja França: Carla Bruni i Nicolas Sarkozy festegen. A penes han passat dos mesos des que es separà de Cecilia i ara els medis afins (Le Figaro) ho treuen a la llum. Vaja, que no és un rumor com podia ser allò d'Aznar i Guillén Cuervo, el filtratge i les fotos a Eurodisney venen des de dins de l'Elisi. Els malpensats diuen que és per tapar les vagues i la crisi dins del govern provocada per la visita de Gadhafi que s'ha fet públic açò. Potser, coneixent un poc el personatge res pot estranyar. Però jo volia atacar-ho des d'un altre costat, què en farem ara de Carla Bruni? Reconec que a cop fred vaig pensar coses radicals, com esborrar els mp3 del meu ordinador, però el Quelqu'n m'a dit seguirà sent una bona cançó, malgrat el company sentimental de la seua autora. L'últim disc, en anglès, sí que podria passar a la paperera de reciclatge directament. La veritat és que no sé com pendre-m'ho, evidentment cadascú és lliure de jaure amb qui vol, però tot fa un tuf de conte de fades: el rei que vol casar-se amb la xica més bella del seu regne, però en versió republicana. Kennedy ho provà amb Marilyn però va fallar, Sarko se n'ha eixit. Cada volta em fa més temor ell i els seus aires de grandesa (Carlemany, Lluís XIV, Napoleó, Sarko?), i ja no sé quants posts porto dient això. Fa falta un Jean Jaurès o un Zola per despertar-nos o serà massa tard.

Trobar un gorro

2007-12-14T08:22:00.000-08:00

Anuncien fred a Nancy. Bé, res extraordinari fins al moment. Ara bé, l'equipament d’hivern extrem se m'ha quedat a l'habitació de Vilafranca , allà hi tinc un parell de gorros, entre ells el de la quatribarrada amb la boleta al damunt d’època I o II Aplec dels Ports, que confirma allò tant castellà de tal palo tal astilla. Doncs bé, sense gorro no es pot anar a Nancy si fa fred i encara menys si un dia anem als Vosges. Res, que me’n compraré un. Les tendes del dutty free del aeroport del Prat n’han de tindre, i el preu serà interessant sense els impostos. Ui sí, o portes una cosa que no abriga però està a la moda per una trentena d’euros, o un gorro de dona o un de Nike, fet per mà d’obra asiàtica mal pagada i explotada suposadament. A sobre este últim té un logo com un castell, i no, per ahí no passem de moment. Ho deixo per a la següent escala, París. Ja des del avió, el color del cel invita a comprar un gorro. Voltant pel barri de les estacions del Nord i de l’Est, davant d’un todocien xinès, gorros a dos euros. Xa, penso, a un xinès no. Següent aparador, cent metres més avant, un altre todocien xinès. Va, tu, si total, ací em cobraran dos euros i pel de Nike catorze i tots dos han abusat de les condicions laborals a Àsia, me’l compro a qui s’endú menys tallada i au. Pago i me’l poso, problema arreglat. Actualment és ben difícil trobar una peça de vestir feta a casa nostra, tot allò que vaig conèixer i del que m’han parlat a casa – botiguers – de comprar camises a un fabricant de Canet i Vinaròs, mantes a un de Bocairent i Alcoi i jerseis a un de Saragossa està fotut. Estos fabricants suposo que continuen existint, però no deuen estar als outlets ni als H&Ms.

Foto del gorro que es va quedar a Vilafranca però sense boleta, de productesdelaterra.cat .

Establint ponts de germanor

2007-12-12T06:31:00.000-08:00

Des de la blogosfera ebrenca s'ha proposat el boicot a Canal 9, desintonitzar-lo de les cases (cal recordar que Canal 9 es veu a les Terres de l'Ebre, però no pas Punt 2). El per què d'esta mesura radical no s'ha de buscar en el tancament del repetidor de la Carrasqueta de TV3 sinó en la propaganda pro-transvasament de l'Ebre que es fa a la cadena pública (?) valenciana. Algú fins i tot ha anat més lluny, amb arguments d'eixos que posen ben difícil l'entesa a banda i banda del Sénia. Els promotors de la mesura es pensen que d'esta manera faran reaccionar a la societat valenciana, però no ens enganyem, estes coses o bé els la repampimfla als valencians (el meninfotisme famós), o encara aniria més lluny, els dóna més aire per continuar la seua batalla contra les forces del mal. Vaja, que no ajuda en res, ni ens unirà més, ni ens portarem millor, ni els alacantins podran veure TV3 ni Morera serà el pròxim president de la Generalitat. Només n'extrec una cosa de positiu, que els fonamentalistes fusterians vegen com se les gasten i que en pensen dels valencians en conjunt Sénia amunt (i no molt més amunt): els valencians són uns fatxes i no hi ha res a fer. Gràcies!

La cua del microones

2007-12-12T04:31:00.000-08:00

Cua del microones de la facultat. Tot i ser un gat vell i un veterà de guerra, no vaig ser prou hàbil com per pensar que les classes acaben a les dos i que per tant a les dos i cinc hi haurà cua. Em poso a la cua, ni conec els que hi ha davant meu ni al darrere, només algun professor que passa amb un entrepà per menjar-se'l al despatx i alguna cara coneguda - altres gats vells. Darrere meu dos xiques, de primeríssim primer (que se n'ha fet de l'estereotip aquell de que tots eren jipis?). La conversa va d'un xic que li agrada a una, i suposadament ella a ell, però ell és molt tímid i quan es creuen pel passadís ell mira els cartells de les acadèmies de repàs al tauló de suro. Però anit, al descans de Ventdelplà, tot i que ella estava en no disponible, van parlar un poquet, però cap dels dos sap com abordar-ho. L'amiga, fidel consellera i experta, li diu que ella face avanços, però li costa molt. Ell es va llançar i la va convidar a anar al concert de Bruce amb sa cosina, però això no és suficient. El meu torn, escalfo els macarrons i au, almenys el meu dinar no farà gust a institut. Els gats vells de quan vam entrar nosaltres pensarien el mateix de les nostres converses a la cua del microones?

Foto de donfernandon.

Fundación para la ley y el orden & Sarkozy

2007-12-07T09:23:00.000-08:00

Llegint entre els comentaris d'una notícia sobre Ingrid Betancourt a Libération, he trobat coses fortes. Novament és als comentaris de les notícies en els mitjans digitals on es troba el suc de l'assumpte i sobretot, el políticament incorrecte. Sempre des del respecte al patiment de la família, hi ha tot un moviment que ha començat a dir que ja està bé de parlar dia sí, dia també, d'emetre la carta d'ella, i després la resposta dels fills, etc. El millor és un que diu, osti, feia dotze hores que no parlaven d'Ingrig Betancourt. Al president Sarko li encanta fer d'estes qüestions qüestions capitals, estos shows on ell acaba sent el mediador i el salvador del món són la seua salsa. Als comentaris també se li retreu al president que esta qüestió no és de sobirania francesa sinó colombiana, ja que no cal oblidar que aquesta dona va ser candidata a les presidencials del 2002 a Colòmbia. Jo no li retrauria a Sarko que actue per arreglar estos casos de segrest, el problema és que quan et mulles d'esta manera acabes sent injust perquè no arribes a tot. Només toques allò mediàtic, que és el que em penso que li interessa. I per sota va fent. Gent, que no us enganyen amb l'estil Sarkozy, fa por.

El túnel del Coll d'Ares

2007-12-01T19:11:00.000-08:00

Ja fa uns mesos que el president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, va anunciar a l'ajuntament de Vilafranca l'inici dels estudis per a la viabilitat de la realització d'un túnel al Coll d'Ares, que per als que no ho coneguen cal dir que és el port de muntanya que comunica Vilafranca i bona part dels Ports i també del Maestrazgo de Terol amb la Plana, sent l'altra eixida per carretera possible el coll de Querol a Morella. Doncs bé, el coll d'Ares, en el seu traçat actual, conté uns quants revolts de ferradura que en el cas de trànsit de camions alenteixen la circulació. Però tot i això, comparant-ho amb el record que tinc de la vella carretera i el que m'han dit, la d'ara em sembla una autopista. Però bé, el senyor Fabra ha promés un túnel, venen eleccions, ja se sap. Un túnel trampa al meu entendre però que els empresaris de la manisa, que s'abasteixen de mines als Ports i al Baix Aragó ja han aplaudit. Ara bé, als vilafranquins i demés portencs, no ens soluciona la vida. De fet sóc dels que penso que malament rai si Fabra ha d'arregar-te la vida. M'explico: he agarrat un mapa topogràfic a 1:25000 que és una escala on es veu tot a molt bon detall. Posem que una primera versió del túnel comencés des de baix al pont de les Solanes (cota 821 m), el que diríem l'inici del port. El final l'he situat al encreuament entre la carretera de Morella i la de Vilafranca (cota 1060 m). Entre estos dos punts la distància seria de 4 km (actualment és de 8 km), la qual cosa fa un pendent de 5,9%. Un pendent d'eixa magnitud és bastant fort en un tram continu. Si fos un túnel de 2 carrils, i amb la línia contínua que és obligatòria en un túnel, si trobéssem un camió pujant ens tocaria fer els 4 km al seu ritme. Baixant per als camions no seria molt més agradable, les grans pendents de baixada són una tortura per al seu sistema de frenada. Aleshores podem plantejar-nos de pujar la cota inicial de l'extrem del túnel, per exemple fins a la primera corba roïna (cota 924), que suposaria un túnel de 2,75 km amb pendent de 4,9%. Pendent encara bastant fort i que repetiria els problemes que deia abans. Per trobar un punt de la mateixa cota que a l'eixida s'hauria d'anar més amunt de les tres primeres corbes de ferradura. Per salvar estos problemes potser es podria plantejar un túnel de 3 carrils, de més diàmetre i per tant més car. Però em costa imaginar que ens facen un túnel de 3 carrils per a nosaltres quan al túnel de Vielha els ha costat Déu i ajuda que els hi feren. L'altra possibilitat és que el traçat passés per l'altre costat del barranc de la Carbonera i el túnel aboqués al pla de la Canà però molt més de cara a Morella, on es podrien evitar els problemes de pendent, però que als de Vilafranca ens obligaria a fer més kilòmetres (seria una altra genuflexió vergonyosa davant la capital) i a sobre arrassaria una part verge del paisatge d'Ares. Finalment un pot pensar que en el cas de les nevades és pràctic tindre un túnel, però als vilafranquins de poc ens servix evitar quedar-nos encallats a Ares si ho farem després a Cabestany, on a damunt sempre hi ha ventisquers. Això sí, veïns d'Ares i del Coll, no patiu, la roca és ben forta com per no haver de patir esborancs, i per tant no hauríem de patir per estar-nos un mes sense tren de rodalies.

Foto de Manel Zaera.